Les veus sense amos

Em sembla que ja ho he dit alguna vegada en posts anteriors, o potser ho he pensat i no ho he arribat a comentar, però si hi ha una cosa que m’agrada del poble on visc és el seu activisme social, és a dir, la implicació dels meus conciutadans en… el que sigui! La petanca, els escacs, les activitats del Centre Cívic, l’afluència de la gent a les exposicions de la Mongia i a les visites guiades, els aplecs, el Vilamagore, els Reis, la Rectoria, el Centre d’Estudis… però sobretot en allò que té una repercussió “important” en el poble: la gestió municipal dels recursos i la planificació del poble – és a dir, la política municipal. Ho trobo curiós perquè diuen que la tendència a nivell general és que la gent es desentengui de la política. Aquí, en canvi, aquest és un àmbit que aixeca passions i genera discussions enceses, bustiades i contrabustiades amb arguments que de vegades no entenc (seré l’únic??…), reunions “clandestines”, moviments estratègics, colles d’un, colles de l’altre, que anomenem recorrent a les etiquetes que tant ens agraden i faciliten la vida… I com que som un poble socialment transversal –és a dir, de rerefons pagès/tradicional però amb mentalitat urbana/moderna–, tot això té un ressò immediat al món virtual d’internet. Prova d’això és l’arquiconegut (almenys pels blogaires vilamajorencs, que ja som uns quants) Vilamajor en Xarxa, un blog que “[…] recull tots els enllaços a blocs i pàgines web de caràcter ciutadà dels municipis de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).” Si hi entreu aquests dies hi trobareu, com sempre, les últimes entrades que es publiquen als blogs vilamajorencs –tan variades com vilamajorencs hi ha al món– i, a més a més, l’enllaç a un fòrum de debat sobre les properes eleccions municipals. Val a dir, perquè qui treballa mereix veure el seu treball reconegut, que Vilamajor en Xarxa és una iniciativa d’en Ricard Camprubí i que aquest fòrum que acabo d’esmentar l’hem d’agrair a en Ferran Sarrià.

Ara bé, tota moneda té el seu revers. M’agrada molt que hi hagi tanta dinàmica, tant joc dialèctic, tanta implicació i tant debat, però el que sempre, sempre, sempre s’ha de vigilar són les formes. Fa molt temps, les persones ens distingíem per la família, la casta, l’estament social a què pertanyíem; ara ens distingim per la nostra educació, i no parlo d’educació acadèmica. Com diu el meu “sogre”, hem de ser persones. El món virtual té aquest problema, que sovint ens fa oblidar que som persones que ens adrecem a altres persones, sobretot quan ens amaguem darrera la màscara de l’anonimat i dels avatars impersonals. Jo sóc de l’opinió que les coses es poden dir de moltes maneres i que si volem presumir de tenir un mínim d’educació i civisme no ens hauríem de permetre deixar empènyer per una ràbia adolescent i recórrer als insults gratuïts. Diguem les coses amb objectivitat i de forma raonada, sense por, sense ràbia ni menyspreu o desqualificacions, perquè si tenim raó, la tenim i punt. La vida i el temps s’encarregaran de donar-nos-la, i el primer en veure’s desqualificat és el que desqualifica.

Em faria molt feliç, doncs, que els meus conciutadans se seguissin implicant apassionadament a la vida del poble sense que això els fes descurar el civisme i el respecte per l’altre, perquè al cap i a la fi tots som veïns. M’agradaria demanar-los que siguem persones i que ajudem a crear i mantenir espais de debat sa, seriós i decisiu, perquè per muntar altra mena de pantomimes, de les que cansen i que tant critiquem, ja hi són els polítics professionals.

Anuncis

5 responses to “Les veus sense amos

  • Per SPectiVa

    Certament, sembla que hi ha gent que es refugia en l’anonimat per deixar anar les seves febres més amagades.

    En canvi, malauradament, el què ens interessa és la gent corrent, normal, que ens digui la seva per entendre millor la realitat social del nostre poble.

    Encertat post, David, i gràcies per les referències personals; si en quelcom he contribuït a fer i més plural aquest poble nostre, ja em dono per enormement recompensat.

    • David

      Hola Ricard,
      Gràcies a tu. Jo, de fet, entenc l’anonimat i no el critico. El que critico és que serveixi d’excusa per fer el que tu dius, “deixar anar les seves febres més amagades”. Em fa gràcia que els ciutadans del carrer després ens queixem del poc nivell dels polítics quan nosaltres fem el mateix…
      Força per aquest període de campanya! Les teves observacions són de gran ajuda.

  • samox

    L’anonimat a mi hem costa de tragar, no parlo d'”alter ego” o pseudonims o nicks, parlo de tirar la pedra i amagar la mà. A casa meva no en dic anònims en dic cagats. Hem de ser valents per defensar el que pensem i hem de tenir llibertat per a fer-ho. Per cert el teu poble té coses que hem fan certa enveja.

    • David

      Hola Samox! Celebro veure’t per aquí! 🙂
      Abans he dit que entenc l’anonimat perquè trobo que aquesta és, de vegades, l’única forma de poder dir-ho tot en un debat obert i inconseqüent sense malmetre els lligams de veïnatge, de companyonia i d’amistat. Per exemple, si jo sóc de l’opinió que la persona X no està preparada per accedir al govern, que no és raonable, que no sap de què parla… com li puc dir això, encara que ho faci amb el màxim de tacte i de mà esquerra, i la saludo l’endemà com si no-res?? Val la pena expressar-me obertament en un tema d’importància relativa i fer malbé a la bona relació que hi havia? Jo penso que en aquests casos l’anonimat no equival a covardia sinó a precaució.
      El que sí condemno completament és aquella persona que s’aprofita de l’anonimat per comportar-se com una estúpida, amb perdó del vulgarisme. En un dels blogs d’en Per SPectiVa arriben a nivells molt, molt baixos, i això és una pena i una vergonya.
      De nou, moltíssimes gràcies pel teu comentari! 😀

  • MadeByMiki

    La vida social i el seu exercici son unes generadores d’esperit col·lectiu i consciència fantàstiques. En el cas del teu poble, tan sols cal fer un tomb pels seus múltiples i excel·lents blogs per fer-nos una idea de les ganes de participar i compartir que teniu.

    Evidentment per l’altra banda hi ha aquestes “veus sense amos” que no mereixen tenir cap mena de resposta o consideració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: