[Obrim parèntesis…
El Somiatruites es troba indecís… És en una habitació amb dues portes. Li han dit que té només uns minuts per decidir-se a aventurar-se per una d’aquestes portes perquè quan se li acabi el temps s’obrirà el terra de bat a bat i ell caurà al buit.
Una de les portes condueix a un passadís llarguíssim i ben fosc, ple de perills que s’amaguen a l’ombra, però on s’intueix —només s’intueix; serà un miratge??…— una recompensa ben, ben al fons, a l’altre extrem. Pot arribar a recollir la recompensa, si és que n’hi ha alguna, o pot quedar-se pel camí i perdre-ho tot.
L’altra porta condueix a un passadís molt més ben il·luminat i segur. Al fons hi ha una taula amb un plat de sopa. Aquest li promet seguretat immediata i, com a mínim, a curt termini, encara que trist i banal.
El Somiatruites somnia truites… Quina porta ha de triar, quina??…
… i tanquem parèntesis.]