Que em perdonin els funcionaris… Aquest vídeo deu estar inspirat en la petita minoria que els dóna mala fama.
Qualsevol similitud amb la realitat pot que no sigui mera coincidència… 🙂
24 Juny 2011
Burocràcia espanyola
11 responses to “Burocràcia espanyola”
Deixa un comentari
Comentaris recents
Enllaços RSS
El color de les sabates- Santa Restituta 17 Mai 2011Tinc una aplicació de Google que cada dia m’informa dels sants que se celebren aquell dia i que ja m’ha fet quedar bé en més d’una ocasió. Resulta que fins i tot la Selene, una excompanya de feina, té sant, i això que ella no ho sabia. És el 2 d’abril. Avui, Google m’informa que […]
- Los cuentacuentos 16 Mai 2011Us recomano un vídeo documental sobre els cuentacuentos i les relacions que hi ha entre la literatura oral, tradicional, i l’escrita. A títol de curiositat, en aquest vídeo podrem sentir contes explicats en diverses llengües d’Espanya, des del gallec fins al català de mallorca, passant per l’euskara. Aquest documental forma part d’una secció de La […] […]
- Comentari de text: Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa 12 Abril 2011Lúcio: […] Açò pasa ab veritat així com ho dich, y de aquí ve lo scàndol que yo prench en veure per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins de Barcelona, per los principals senyors y altres cavallers de Catalunya, recordantme que en altre temps no donaven lloch ad aquest […]
- Ressenya de la “Introducció” a Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser 7 Abril 2011SOLERVICENS, P. (1988), “Introducció”, a Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser. València: E. Climent Editor, p. 13-25. És pràctica corrent encetar una obra o un capítol amb una citació més o menys afortunada. El capítol introductori que analitzo a la present ressenya no és excepció: l’autor citat és l’eminent historiador i […]
- Jaume Reixach i la campanya “Jo no t’espero” 4 Novembre 2010M’han sorprès les declaracions d’en Jaume Reixach, capellà i escriptor, en una entrevista que li va fer VilaWeb TV i que surt en portada avui, dia 04/11/10. Sobre la visita del papa a Barcelona el proper cap de setmana, Jaume Reixach, representant el col·lectiu cristià Església Plural, “opina que la visita no deixa de ser […]
- L’Evangeli segons José Saramago 22 Juliol 2010Feia anys que arrossegava un deute amb en José Saramago. No tenia perdó que, havent-se merescut un premi Nobel de la Literatura i sent, com jo, portuguès, encara em qüestionés sobre la rellevància de la seva obra. La veritat, però, és que l’última novel·la que vaig llegir seva, Tots els noms, em va decebre bastant… […]
- A paraules nècies… orelles sordes? 27 Abril 2010Inspirat per la resposta que l’Eduardo va fer a l’entrada d’en Duran i Lleida El català del cardenal Bertone: Em posa una mica nerviós aquesta retòrica que consisteix a transformar un problema en un tòpic comparant-lo sempre amb altres problemes de molt més greus. Em refereixo a discursos del tipus “jo no hi tinc res […]
- El surrealisme plurilingüe 6 febrer 2010Aquest vespre, a la recepció d’un restaurant de l’Eixample, a Barcelona. ‒ Jo li dic: «Voldria demanar taula. És aquí?» ‒ Ell em diu: «Eh… Perdón?» ‒ Jo li dic: «Per demanar taula, és aquí?» ‒ Ell em diu: «Deve parlare con il mio partner [bla, bla, bla] mettere in lista d’attesa [bla, bla, bla]…» ‒ Jo li dic: […]
- La passió de la venedora de llumins 3 febrer 2010Pot la música reinventar-se sense caure inevitablement en el dodecafonisme o la música atonal més dura? Avui tinc la indescriptible alegria d’afirmar que… SÍ! Hi ha d’altres llenguatges possibles, textures sonores originals, patrons que evoquen territoris musicals familiars mentre trillen camins nous. La novetat ja no està en fer-ho més difícil i incòmode: p […]
- La Regla d’Or 28 gener 2010El jueu Tobit, a punt d’enviar el seu fill Tobies a Ragues de Mèdia a recuperar uns diners que havia dipositat a casa d’un tal Gabael, el crida i li fa una sèrie de recomanacions per tal de preparar-lo per al viatge: que no begui, que no robi, que vigili els manaments i que, en […]
- Santa Restituta 17 Mai 2011
24/06/2011 at 19:17
Malauradament fa poc vaig tenir una esperiencia semblany, no entenc com per posar-te una multa, apretant un botonet o tene tot de tu, però si et roben els papers dels corxe has d’anar a 5 finestretes diferents, (en algunes 2 cops)
24/06/2011 at 19:49
Jo també flipo amb aquest tipus de coses… Fa uns anys vaig haver de tramitar una documentació amb la UNED i en un determinat moment em van demanar que els enviés un paper per fax. No tinc aparell de fax i els vaig demanar d’enviar-lo per e-mail en format pdf. No, no podia ser. Havia de ser per fax. I per què? Perquè sí, perquè això dels fitxers pdf (que, total, imprès queda encara millor que el fax) és una cosa molt moderna per ells. Hi ha coses que no tenen explicació…
25/06/2011 at 11:11
http://blogs.publico.es/dominiopublico/3585/golpe-de-estado-silencioso/
Los tiros y los cañonazos van por aquí, no por el funcionariado chivo expiatorio.
25/06/2011 at 11:32
Bé, però aquesta revolució de la qual parla l’article, així com la crisi, són recents. El tòpic sobre els funcionaris –més que sobre els funcionaris, sobre els que estan de cara al públic– és de sempre.
25/06/2011 at 12:30
I el feliços que serien la majoria de funcionaris si no haguessin de demanar preceptivament el que menen tantes lleis, normes…, i tota l’administració es podés gestionar amb una més gran agilitat!!!
25/06/2011 at 13:04
Sí, el cert és que fan la seva feina segons les normes que tenen, però moltes vegades també em quedo amb la impressió que s’acomoden a una forma de fer i es tornen una mica cap quadrats… I on crec que fallen, sobretot, és a les formes. Però vaja, és important tenir present que aquest tòpic –com tots– es fonamenta en excepcions. La meva mare és funcionària i és una persona amabilíssima! 🙂
26/06/2011 at 10:11
Un laberint dissenyat per marejar als mes pacients…
1/07/2011 at 17:41
Olá filho, boa tarde!
Muito obrigada pelo teu elogio!!!…..
Na verdade, para mim já não é novidade esta tua opinião a meu respeito, uma vez que sempre me disseste a mesma coisa ao referires-te à forma burocrática e nada simpática de como eras atendido em certos serviços públicos portugueses.
Sempre me disseste que era uma pena que não fossem todos como eu!…se calhar exageraste um bocadito!…
Mas devo confessar e, modéstia à parte, que ao longo destes meus 22 anos de experiência com o público, sempre tentei dar o meu melhor tanto a nível profissional como de relacionamento humano!
Nem sempre foi fácil devido ás burocracias que nos são impostas e, até à incompreensão de alguns colegas que me chegaram a apelidar, com uma certa ironia, claro, de “Assistente Social”!
Não, não sou “Assistente Social” diplomada, mas sim pelo coração!
Sou uma simples Assistente Técnica Administrativa, mas com uma consciência tranquila de sempre ter dado o meu máximo a fim de esclarecer e ajudar a resolver da melhor forma possível, os assuntos que me são expostos.
Obviamente que não sou infalível e certamente que também já cometi alguns erros. Mas o balanço é na verdade muito positivo e o reconhecimento por parte dos utentes com uma simples palavra amável, ou um largo sorriso no rosto…para mim é TUDO!!!
Lidar com o público, nem sempre é fácil…Mas MUITO GRATIFICANTE!
Não precisamos de licenciaturas universitárias em psicologia. O trabalhar no “terreno” diariamente e ao longo de anos com os mais diversos tipos de personalidades, enriquece-nos e ajuda-nos a compreender muito melhor quem está “do outro lado”! Só precisamos de estar ATENTOS e aplicar diariamente os conhecimentos que formos adquirindo!
Podes ter a certeza que com educação, disciplina, paciência e um sorriso no rosto, tudo se tornará bem mais fácil!!!
I
Pois é, filho, fico muito triste com determinadas atitudes de certos funcionários que de perfil nada têm para estar em frente ao público e que ainda servem, duma forma geral, para denegrir a imagem dos VERDADEIROS FUNCIONÁRIOS PÚBLICOS, que apesar de todos os contratempos causados pelas conjecturas e burocracias políticas actuais, se empenham com afinco e competência no cumprimento das suas obrigações!
Com tudo isto, espero não ter sido mal interpretada ao expor um pouco o que me vai na alma….
Beijinhos, filho.
ADORO-TE!!!
3/07/2011 at 22:49
Não tens de quê. Não disse mais do que a verdade. 🙂
Beijos!
3/07/2011 at 09:23
Molt divertit, però una mica tòpic, no et sembla? Et podria assegurar que tinc coneixement d’administracions d’altres països que funcionen “pitjor” que aquí, també et podria dir que segons la llei no es pot demanar cap document a l’administrat que no sigui necessari per al tràmit de l’expedient, potser et podria recordar que no són els funcionaris de finestreta els qui han elaborat la llei de procediment administratiu, que som el col·lectiu més solidari (un 5% de solidaritat), que… Va, però no et diré res d’això. Ben al contrari t’explicaré un parell d’acudits:
Va un senyor a l’Ajuntament i li pregunta al guàrdia de seguretat.
– Escolti, sap si treballen a la tarda?
– Ui, no, quan no treballen és al matí. A la tarda és que ja ni vénen!
Una senyora va a la fleca i demana el pa assenyalant una barra prima:
– Sisplau, donim un funcionari.
– No, aquest pa es diu baguete.
Ah, per cert, quedes perdonat. 😀
3/07/2011 at 22:53
Hola Montse,
I tant que és un tòpic. Jo també ho dic en els comentaris. La meva mare és funcionària i t’asseguro que ha fet feliç molta gent pels seus bons modals i per l’atenció que els dispensava.
Gràcies per perdonar-me! 😉