Resposta oberta a la “Carta de un médico catalán”

Aquesta carta (més avall) m’ha arribat per correu i em ve de gust fer pública la meva resposta (tot seguit).

———————————-

Bé, gràcies per la carta, R., però felicito qui sigui que hagi pres la decisió d’acomiadar aquest “médico catalán”. Atenent al contingut d’aquesta carta, és evident que en el moment d’escriure-la estava sota la influència de drogues o altres substàncies medicamentoses que havien alterat la seva percepció de la realitat. O bé el que passa és que aquest “médico catalán” té una capacitat cognitiva no gaire més desenvolupada que la d’un adolescent, circumstància aquesta que hauria de ser suficient per inhabilitar-lo d’exercir.

Señor “médico catalán”: más sensatez y menos arrebatos pasionales, por favor. Hay mucha gente en situaciones peores y com menos recursos. Y antes de lanzar consignas como “quieren privatizar LA SANIDAD”, infórmese mejor. Afortunadamente hay quienes tienen suficiente visión y espíritu del deber como para hacer lo que hay que hacer, por poco popular que sea.

R., perdona el to però entre callar i desfogar-me he preferit desfogar-me. La postura i el populisme d’aquesta gent em treu de polleguera. Què s’havia cregut, aquest tio?? Que amb un títol en medicina i un càrrec al sistema públic de salut ja li garantien una vida còmoda per sempre?? A mi també m’han fotut fora d’una multinacional farmacèutica per culpa de la crisi: retallaven projectes, no hi havia feina… M’he beneficiat de 4 mesos de prestació d’atur però això ja s’ha acabat i segueixo sense trobar feina i corrent el risc imminent d’haver d’abandonar la facultat… i em veus reclamant que la gent surti al carrer perquè jo hagi perdut el meu lloc de treball?? Que era menys important que el seu –que, per cert, el paguem entre tots–? Aviam, com se suposa que s’ha de sanejar l’economia catalana sense tocar les partides més grosses del seu pressupost, que són precisament la sanitat i l’educació?? Representen més del 50%!! Que no hi cau, la gent?? Que som com nens malcriats que ho volem tot, sí o sí?? Si tenim els diners que teníem al 2007, per co****s hem de tornar al model que hi havia al 2007, que tampoc estava tan malament!!

Senyors indignats, amants de les manifestacions populars i “médicos catalanes”: fiqueu-vos al cap que el sistema ho som tots. Si el volem canviar, TOTS haurem de canviar. Si el país ha d’estrènyer el cinturó i fer retallades, TOTS ho haurem de patir, TOTS!

Tant de bo fóssim tots rics perquè la crisi se’ns passés al marge, però la realitat no és així. Ningú ha dit que la vida fos fàcil.

———————————-

La carta diu el següent:

CARTA DE UN MÉDICO CATALÁN

 Me despiden.

 A partir del día 1 de Agosto no podré atenderles más debido a los recortes presupuestarios en sanidad proyectados por el gobierno de la Generalitat. Según me han comentado en subdirección médica, el hospital de Bellvitge no tiene dinero para pagarme este verano. Ni a mí, ni a los otros 56 médicos eventuales que, como yo, serán despedidos.

 Inicialmente el plan es recontratarnos en septiembre u octubre, con contratos renovables de mes a mes, sin derecho a vacaciones y posiblemente con una rebaja del sueldo.

Estas opciones son casi una invitación a los médicos para que abandonemos la sanidad pública. Lo mismo está pasando desde hace mucho tiempo con enfermeras, auxiliares y demás sanitarios que han visto empeorar sus condiciones de trabajo en los últimos años.

Estos recortes, junto con los realizados previamente y el actual cierre de hospitales, contribuirán a aumentar las listas de espera tanto para consultas como para quirófanos y a reducir la calidad de la asistencia hasta el punto que, quien quiera tener acceso a la salud, sólo le quedará la opción de pagar un seguro privado. Además de los gastos de este seguro deberá contar con el hecho de que la aseguradora no tendrá la misma cobertura de salud que la sanidad pública.

Esto será un gran beneficio económico para las aseguradoras de salud, que posiblemente ya se están frotando las manos pensando en los millones de euros que ganarán aprovechando esta penosa situación. También será un gran beneficio para las arcas de los gobiernos que habrán de gastar menos dinero en salud. Es decir, la salud de las personas es una carga para las arcas de los gobiernos. Pero entonces, ¿por qué pagamos impuestos?

Resulta curioso que no haya dinero para pagar médicos pero que sí haya para pagar un parlamento europeo, otro nacional, un parlamento autonómico, diputaciones y alcaldías. (No sé si son necesarios tantos “jefes”).

También hay dinero para pagar pensiones vitalicias, y de cantidades importantes, a diputados y senadores. Yo personalmente prefiero tener un cirujano y una anestesista contratados que un político en su casa felicitándose por las cosas buenas que hizo cuando estaba trabajando para levantar el país.

También hay dinero para mantener coches oficiales que evidentemente son coches de gama alta y para que nuestros eurodiputados viajen en primera clase para que se cansan si viajan en clase turista. Eso sin contar dietas, alojamientos y otros gastos.

Hay miles de millones de euros para rescatar a los bancos de la crisis pero sin que después se les pida que devuelvan el dinero que se les ha dejado, este préstamo es lo que nos deja sin dinero para la salud y la educación. Pero claro, los políticos y los bancos siempre son muy amigos y la economía de libre mercado intocable. ¿No hay dinero? No me lo creo.

Señores pacientes. Luchen por su salud: porque se la están robando. Con la excusa de la crisis, han retirado el dinero a lo más necesario en benificio de unos pocos. Nuestra sanidad, se está hundiendo y no es por falta de dinero sino por puros intereses económicos. Quizás acabaremos como en Estados Unidos donde, quien no se lo puede permitir, no tiene derecho a la salud.

Luchen por su salud. Hagan reclamaciones, demandas judiciales, manifiéstense, asóciense, indígnense. Los sanitarios ya hemos luchado, ahora les toca a ustedes.

Quieren privatizar LA SANIDAD Y lo conseguirán si USTEDES NO LO IMPIDEN.

Advertisements

15 responses to “Resposta oberta a la “Carta de un médico catalán”

  • vullunfestuc⚙ (@vullunfestuc)

    La sanitat pública és important perquè assegura accés universal a la medicina. En societats que la sanitat pública és quasi inexistent (diem EUA) la despesa de l’estat en medicina és igual o superior a les societats del benestar i en canvi l’accés universal no està assegurat per a segons quins mals.

    Hi ha un altre mètode a part de reduir la despesa: augmentar els impostos. Sí, tothom cobraria menys però tindria millors serveis públics. Què és més important tenir diners o tenir serveis de qualitat? Com és que en un dels països amb menys pressió fiscal d’Europa no es planteja? No serà que l’augment dels impostos repercuteix majoritàriament en una classe adinerada que no en vol sentir ni parlar?

    Finalment estic d’acord que fa ús de llenguatge populista. Tot el que critica (bancs, excés d’administració, economia lliure) ja era un problema el 2008 i 2009 (quan les empreses van acomiadar gent en massa), però no vaig sentir metges i mestres que es queixessin aleshores! En canvi ara, que els toca ells…

  • David

    No dubto de la importància de la sanitat pública universal o l’educació; tot el contrari. Sempre que sento a dir que el nostre sistema de salut és dels millors del món em sento orgullós. Però, abans de collar encara més la població amb impostos (sembla que es penalitzi la gent pels errors dels altres), trobo molt més assenyat el que està fent el Govern. Seria molt fàcil apujar impostos: el Govern s’estalviaria feina i crítiques perquè passaria com una “víctima més” de la conjuntura. En canvi ha optat per fer el que ha (o hauria) de fer cadascú a la seva economia domèstica, que és reajustar-la. No oblidem que els diners del Govern són els nostres diners. En moments de crisi, jo, com a ciutadà, prefereixo que se’ls gastin en allò que és imprescindible, allò que és essencial perquè la societat, a nivell general, no perdi qualitat de vida, i en canvi se’ls estalviï en allò que en altres èpoques seria bo de tenir però que ara sembla secundari. Ningú es morirà per falta d’assistència mèdica a Catalunya, malgrat els crits alarmistes d’alguns sectors, i cap nen es quedarà sense rebre classes, i en el futur, quan la crisi haurà passat (espero arribar a veure aquest dia…), potser podrem reprendre alguns dels serveis que havíem tingut.
    Crec que l’alarmisme que s’està generant és tan o més greu que la crisi mateixa, perquè aquesta és objectiva i es pot combatre, però l’altre és com un fantasma que assetja a la foscor: fa por, fa perdre el control de la nostra vida i de les nostres emocions, crea angoixa, magnifica els problemes i entorpeix la resolució dels problemes.

    Com van les coses a Vilafestuc? Algun hospital tancat? No, oi que no? 😉

  • MadeByMiki

    Ja era hora!!, aquest post el tenia reservat com un bon vi, per un moment de tranquil·litat o assaborir-lo. Com sempre és un bon post per debatre, i també com sempre miraré de portar-te la contraria.

    Que la carta és tòpica i populista?, doncs si, però no més que el que podem sentir dels nostres polítics.

    De fet crec que aquest clima d’alarmisme l’han generat ells mateixos al mentir i donar falses esperances de recuperació, cosa que per cert tan sols es calma quan ja els han votat i arriben al poder.

    Si tractes al poble com si fos imbècil desprès no et queixis de que es comporti com a tal.

    Ara resulta que hi ha diners pels antidisturbis i un munt d’eines noves per a reprimir-nos, per a nous canals de tele, i altres mandangues, però no n’hi ha per mantenir una sanitat i educació dignes.

    L’altre dia quan a en Mas se li va escapar allò de “si no peta tot abans”, de veritat que es va fer molta gràcia, sempre em passa lo mateix quan a un polític se li escapa una veritat. A mi no em cola aquell tòpic que esmentes, allò de: ” l’alarmisme que s’està generant és tan o més greu que la crisi mateixa”, no, no m’ho crec, com tampoc em crec allò de que “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Això tan sols son excuses per no assumir les seves responsabilitats, si “ells” fan això com gosen demanar al seu poble que no faci lo mateix???

  • joeyllagrima

    El Miki se m’ha avançat, i no puc fer més que subscriure el que ell diu, sols afegir, que potser si que volem tenir massa i que ara es moment de fer, però tot això ho explico en el meu últim post (moment publicitari).

    Per cert, també subscric el ja era hora, alguns et trobàvem a faltar.

  • Tomàs

    El que comenta en Miki sobre Mas i el seu “si nó peta tot abans”, ho recullo en el meu darrer post. Per què? doncs perquè és molt impactant que el màxim polític del meu país arribi a dir que aquesta possibilitat la contempla.

    És per començar a córrer i no mirar enrere.

    Pel que fa a la carta. No hi estic d’acord amb al totalitat i tampoc amb el to, si en canvi en alguns dels temes que comenta.

    Considero que la situació és molt complicada i que el 2012 serà igual, però segueixo considerant que els polítics en tenen bona part de la culpa del que ha passat.

    Exemple: Rubalcaba acaba de dir que el 2004 es van plantejar molt seriosament punxar la bombolla immobiliària i finalment varen decidir no fer-ho. Ara hi ha 700.000 pisos i vivendes en estoc i sense vendre.

  • David

    Hola Miki, Joeyllagrima i Tomàs!

    Miki, ja veus que no n’hi havia per tant. Només una de les meves esbroncades a algú que ni tan sols sap que existeixo (per cert, jo també tinc dubtes si aquest “médico catalán” és real o no passa d’algun personatge arquetípic en boca d’un anònim…).

    No us he constestat abans perquè em costa moltíssim. Hi ha coses que no sé per on agafar-les… coses que veig tan evidents que no puc entendre que no les hi vegeu; idees per a les quals estic tan receptiu perquè les trobo tan encertades i de tant sentit comú que fins i tot se’m fa difícil argumentar-les…

    En fi, parlem de polítics, de com en són de culpables de la crisi (no només ells, però també, és clar que sí; no he dit mai el contrari), de com manipulen la gent, de com enganyen… Estic d’acord amb tot això, però polítics ho són tots, des dels que se situen a les esquerres més esquerranes fins als dretans més casposos. Ho són els que vosaltres admireu (siguin quins siguin) i també ho són els que jo admiro (no cal posar-hi noms, oi?). La diferència és que a uns els toca ara governar i als altres fer d’oposició, fer com es desfan coses que ells havien erigit, defensat, cregut… És natural que no hi hagi acord sobre tot perquè sinó no hi hauria pluralitat política ni ideològica, i quan tothom pensa igual vol dir que realment ningú pensa.

    Crec que les coses es van fer molt malament durant molts anys (sobretot les entitats financeres i les avaluadores de risc, i també el sector polític en general que sembla que no ho veia a venir, que estava adormit o apàtic) però felicito que a Catalunya hi hagi algú amb força de tirar endevant les mesures que considera que són les millors per resoldre, tan bé com pugui, la situació. Si ho fan malament, tothom els caurà a sobre, però val més això –que espero que no arribi a passar, perquè els tinc confiança– que no pas amagar el cap sota l’ala i fer veure que no passa res, que les coses s’arreglaran soles. Prefereixo que hi hagi algú que ens digui que tenim motius per creure que tot anirà bé però que, malgrat tot, la cosa pot petar abans, que no pas algú que ens doni falses esperances. Perquè al cap i a la fi la solució depèn de nosaltres, dels nostres governants, però també de la conjuntura. Quina culpa tenim si de cop els mercats cauen en picat perquè Grècia dóna una mala notícia? És clar que la cosa pot petar abans; seria innocent de part nostra negar-ho. Però això no és crear alarmisme; és dir la veritat. El que no és dir la veritat és el que fa aquest suposat metge català que diu que en realitat el que ELLS (aquesta mena de secta formada per éssers diabòlics, aliens i en Chuck Norris) volen és privatitzar-ho tot, esclavitzar-nos a tots i obligar-nos a treballs forçats a les mines de carbó de Pluto! Per això deia que o bé estava drogat quan ho deia o bé és un ignorant que no sé com es pot haver tret una carrera de medicina. Ell almenys té una carrera prometedora, i si ara no pot gaudir dels beneficis i privilegis del funcionariat (perdona, Montse; no t’ho agafis malament), doncs, no em sap gens greu. Que faci per la vida, com tothom. Em sap greu que hi hagi tants aturats –jo en sóc un– però no busquem tres potes al gat perquè la situació és la que és. El que considero condenable és que gairebé es cridi la gent a prendre la Bastilla (i això que em dol fer servir una expressió de l’Esperanza Aguirre…). I també em dol que els partits que abans estaven al govern, que es van negar a pactar amb CiU i que van fer que CiU es veiés obligada a pactar amb aquesta dreta espanyolista amb feu a Catalunya ara els critiqui de “posar el PP a la política catalana”, em sembla que ho dic textualment. Això és demagògic i, perdoneu-me si em va la llengua, és de mala persona.

    Tots volem una educació i un sistema de salut dignes –però és que ho són! No ho han deixat de ser mai! Si una de les grans premises d’en Mas ha estat sempre “millor educació”, amb més llengua, més matemàtica i més música, com se’l pot ara acusar de “carregar” el sistema educatiu?? De què van els mestres perquè els demanin de fer una hora més de classe o no sé què??! De debò, no ho entenc. Em sembla de gent mimada, gent que sempre ha viscut bé i ara es nega a pensar que els temps han canviat i que ells s’hi han d’adaptar (parlo “d’ells”, no de vosaltres, he?). És com si una família que cada dia de la setmana anés a sopar als millors restaurants perquè els pares tinguessin un molt bon sou, ara es veiessin a l’atur però es neguessin a deixar d’anar a sopar fora, com sempre havien fet… I tampoc puc entendre els que defensen apujar els impostos: vosaltres voleu pagar encara més?? Jo, si he de pagar més, deixaré d’anar definitivament al cine, deixaré d’anar a sopar fora o fer una copa o fins i tot un cafè, compraré roba molt de tant en tant i em tallaré els cabells cada dos mesos en comtes de tallar-los un cop al mes. Per cert, el meu perruquer no ha pogut tancar per vacances perquè diu que amb la crisi la gent ja no hi va com abans. Si apugem els impostos, això és el que passarà. El que cal és gastar menys a nivell d’Estat (vaja, de país, en el nostre cas) i generar riquesa, reengegar els motors de l’economia i generar riquesa, perquè aquesta riquesa serà de tots. Serà per reobrir els serveis d’urgències 24h en pobles diminuts que una mitjana d’una persona o cap fan servir al dia, per exemple. I moltes altres excentricitats. Per cert, abans que algú m’ho digui, si és que algú ha arribat a llegir tota aquesta parrafada, també cal apujar impostos a determinades rendes, però això ja s’està fent o pensa fer aviat.

    Per últim, crec que el que necessitem és un Estat propi, bons gestors i un canvi de mentalitat a nivell individualitzat, perquè jo sí que he viscut per sobre de les meves possibilitats durant molt de temps i com jo, molta gent. I no només els particulars: el mateix Estat. No pot ser que s’endeutin tant com si els crèdits no s’haguessin de tornar (total, ho tornarà el polític de torn…).

    No sé si m’he sabut explicar, no sé si té sentit el que dic, no sé si mentre em llegíeu sentíeu música de violins i se us ha escapat alguna llàgrima, no sé si us he “convertit”… però si heu arribat aquí baix, GRÀCIES! I gràcies per ser-hi! 🙂

    • MadeByMiki

      I la meva dona (no estem casats, però amb 15 anys junts ja es mereix el títol…) em pregunta: que llegeixes??.

      -“A un blocaire que pensa ben diferent de com penso jo, llegint als que no pensen com tu sempre aprens alguna cosa…”

      Per cert, per la part que em toca, no tinc polítics “admirats”, per norma general el meu fàstic és multidireccional i gairebé unànime.

    • Tomàs

      Hola David,

      Entenc el que dius i com ho escrius. És més en bona part del que dius hi estic d’acord.

      A casa meva també ens ha afectat la crisi i des de fa un temps estem ajustant despeses.

      Atès que no hi ha una altra solució, caldrà esperar els programes electorals de les properes eleccions. Les solucions no són senzilles, ara bé, molts dels problemes s’han fet més grans per culpa dels polítics, les corporacions financeres, els especuladors i molts de nosaltres.

      Estic per l’Estat propi.

  • Arminda

    Olá filho!
    Estou contente que tenhas voltado ao teu Blog, e ainda por cima para comentar toda aquela “palhaçada” do tal médico (?) que de humildade, consciência e bom senso, NADA TEM!!!
    Não passa duma pessoa mal intencionada, despejado de inteligência e que usa a sua arte manipuladora para daí tirar benefício em proveito próprio!
    Coitadito desse presumível médico…deve estar mesmo com grandes problemas financeiros! Eles que até conseguem trabalhar no público e, quantas vezes, paralelamente, no privado e a auferir rendimentos altíssimos! Deve estar mesmo aflito… para querer um movimento popular dessa envergadura!…Ai, ai….!!!
    Que havemos então nós de dizer de tantos desempregados, tal como tu, filho, que “luta” pacificamente por um emprego que lhe permita sobreviver e continuar a estudar!…
    Se toda a gente que está a sofrer pensasse com esse médico (e outras pessoas com igual mentalidade), já teria havido a 3ª guerra mundial!!!
    Obviamente que existem muitos erros políticos ao nível da maioria dos países europeus e, todos nós, estamos a sofrer na “pele” essas consequências! Mas tal como tu dizes e MUITO BEM, não é criando desunião e apelando ao desacato e à difamação, que se vai conseguir maior estabilidade psicológica e maior produtividade, condições essenciais para a recuperação dum país!
    É lamentável que pessoas que se dizem tão progressistas e inteligentes, apenas o sejam em teoria, porque na prática são uns autênticos retrógrados!
    Ainda há quem seja partidário do aumento dos impostos!…Então venham trabalhar para Portugal porque infelizmente para muitos de nós, essa moda já cá chegou e, até o subsídio de férias vai ter com corte ENORME!!!
    Bom…mas certamente que para essas pessoas seria um grande motivo de alegria!….Pelos vistos….
    Olha filho, a vida na verdade não está nada fácil, mas, infelizmente, há quem a pretenda complicar ainda mais pela sua falta de maturidade e inteligência!

    Devo dizer-te que estou muito orgulhosa de ti, filho, pela forma como analisas a situação e, pela coragem que demonstras ao debater um tema polémico como este, apelando à TRANQUILIDADE e BOM SENSO, quando neste preciso momento, te sentes tão aflito com a falta de emprego que te permita tão simplesmente; SOBREVIVER E PUDER CONCLUIR O TEU CURSO!

    ADORO-TE!!!
    Beijinhos e….CORAGEM, filho, ok?!
    Por vezes , quando menos se espera, o destino prega-nos uma partida BOA!!!
    Eu tenho FÉ que isso vai acontecer!!!

    • David

      Pois é, ó mãe… É uma época complicada para todos. Antes casavas-te, arranjavas um emprego e com isso já viviam todos: mulher, filhos, o canário… Agora não te podes casar porque tens de acabar uma carreira universitária e garantir o teu futuro… numa caixa de supermercado! Devia ter ido para mecânico ou empregado numa funerária, que esses nunca têm crise. Bem, o mecânico talvez…
      Ai, ai… Vê lá se alimentas os teus santos para terem genica para fazerem por mim o que têm de fazer. O problema é se eles também estão em crise…

  • Maria

    A qui no vol veure més enllà, poca cosa se li pot dir. Hem passat de què els EUA vulguin tenir una sanitat pública i no ensortir-se’n per les polítiques neoliberals (lobbys) a veure amenaçada la nostra, ho trobem casual aixó potser? Partits neoliberals (capitalisme de lliure mercat sense control ni limitacions dels governs, per cert, elegits democràticament) són els que ens evoquen a aquest engany de pensar que és necessari retallar, mentres ells, els polítics es pringuen per davant amb diners públics, i per darrera comprats per aquestes empreses. On treballa el Felipe Gonzalez ara? On treballa l’Aznar? Quina política fan els de CIU? social? o de privatització? Fomentar la privatització fomenta un pitjor servei i la precarietat dels drets laborals que, recordo, tampoc eren una maravella abans de la crisi. Tots al carrer i el 20-N a participar, perquè el futur encara es pot veure més negre i amb el nostre vot, sigui a un partit o vot nul, serveix i molt, solbretot per evitar una majoria absoluta que seria horrible, sobretot per les catalanes i catalans!

    • David

      Hola Maria,

      Tens uns cognoms molt… interessants! Els veig a l’adreça d’e-mail. 😉
      Gràcies pel teu comentari. Estic completament d’acord amb tu: s’ha d’anar a votar, i una majoria absoluta del PP seria horrible per als catalans (mascles i femelles, tal com indica el nom genèric “catalans”).
      No sé qui tenies al cap quan has dit que poca cosa se li pot dir a qui no vol veure més enllà, però també hi estic d’acord.
      Però pel mig del teu comentari hi ha molts temes — tants, que sóc incapaç de desenredar-los…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: