Benvolgudes companyes,
No voldria deixar perdre l’oportunitat de saludar les dones d’aquest departament en aquest dia tan assenyalat —¡gracias, F., por el recordatorio!— i desitjar que gaudeixin de molts i molts dies de la dona treballadora! Felicitats!! Enrere s’ha quedat el temps en què us recloïen a casa veient com passaven els dies mentre els homes movien el món, aixecaven ciutats i extreien el carbó de les mines. De vosaltres no s’esperava gaire més a part de fer créixer la mainada i adornar els saraus dels cavallers canosos i encartonats. Grisos temps aquells per a la dona, ailàs!, tocant el piano i parlant francès… Les planures blanques i avorrides del temps s’omplien amb cants de sega i picardies amoroses, es desfeien les trenes i pentinaven els llargs cabells que secaven al vent, es ballava a les eres mentre es batia el gra, es feien brodats delicats…
Que durs, aquells temps!, i quin goig poder celebrar que se us hagi alliberat de l’opressió sexista! Avui ja no feu, com abans, cercles de dones que es reunien a la cuina desgranant els pèsols de les beines mentre cantàveu i tafanejàveu, sinó que sou allà on s’ordeixen les grans trames de la política i de les empreses, en primera fila: sou les secretàries dels grans senyors del món! Ja no us toca el sol que us emmorenia la pell i feia suar: teniu l’aire condicionat dels despatxos pulcres i asèptics de les grans companyies on treballeu llargues jornades davant les pantalles que pampalluguegen números, codis, referències, renglades de textos escrits per gent seriosa i important sobre coses serioses i importants amb paraules serioses i importants.
Per tot això i més, felicitats! Que no us en falti mai, de treball i feina, i si us avorriu amb el que teniu, penseu que podia ser molt pitjor: podíeu ésser a casa, ara mateix, o al mercat, o assegudes al sol, xerrant amb les veïnes, cosint alguna peça de roba o endreçant-vos els cabells en forma d’una bonica i llarga trena.
😉
calaix de/sastre 
10/03/2012 at 13:05
Aquest cop no puc estar d’acord amb tu, parles d’un passat totalment idealitzat i fals, ja que t’oblides de la mancança més important de les dones en aquell temps: la llibertat. Les dones no podien fer res sense el permís del marit o el pare, totalment sotmeses a la voluntat sexual de l’home, tractades com a bonics objectes.
I moltes vegades aquesta llarga i bonica trena, era per on els homes les estiraven per arrossegar-les a fer cosses en contra de la seva voluntat
.
Es cert que la vida de la feina es dura, però aquest es el camí per a guanyar en en llibertat. Malauradament encara queden un bon grapat de dones que estan en aquesta lluita, i es per això que un 8 de març segueix sent molt necessari
10/03/2012 at 21:09
No t’ho prenguis tan seriosament, home, que és broma! És pura demagògia, ja ho sé, però només volia provocar les meves companyes de despatx. Gràcies, tanmateix, per la franquesa! S’agraeix! 🙂
10/03/2012 at 20:40
Sortiré de guió, però la pena està en que les dones i els homes haguem de treballar per fer rics a uns pocs.
10/03/2012 at 21:11
Ai, quina raó tens… El treball allibera, diuen, però per quin preu!…
Gràcies per la visita!
11/03/2012 at 22:42
Ben tornat David!!, estic una mica amb en Joeyllàgrima, l’entrada de les dones al mercat laboral té més a veure amb les necessitats de les empreses que amb l’alliberament de la dona…
12/03/2012 at 00:17
L’entrada de les dones al mercat laboral es va donar, i déu-n’hi do en quines condicions, durant la primera guerra mundial, perquè hi feia falta mà d’obra i no hi havia prou homes disponibles. Aquest tema és molt interessant, sobretot perquè forma part d’un tot (l’alliberament sexual, el sufragi universal, etc, etc), però jo no parlava de res d’això: simplement feia una brometa a les meves companyes! Que no veus que dic “ailàs!” i que acabo amb un “smile”?? És un “divertimento”, un e-mail de broma convertit en post, res més.
12/03/2012 at 00:21
Ho sé i m’he llegit els comentaris, però m’agrada tant discutir… de bon rotllo, per a provocar i aprendre amb la resposta.
21/03/2012 at 16:15
Espero que les teves companyes t’hagin atonyinat de valent (tot i que de bon rotllo) per dir això d’estar “en primera fila: sou les secretàries dels grans senyors del món”. Que n’ets de dolent 😀
En realitat, per parlar amb puritat, aquesta data s’hauria d’anomenar el Dia de la dona remunerada, perquè treballar, el que se’n diu treballar, les dones sempre se n’han fet un tip (especialment en el món rural).
Personalment, em sento tan alliberada per poder posar cada matí el despertador a dos quarts de set i tirar endavant amb la feina i la família i la casa i no trobar temps per fer el que a mi em dóna la gana, que de vegades penso que quin mal hi hauria a ser una “mujer florero”. Ep, és broma!… o no 😉
1/04/2016 at 18:12
Felicitats! I a veure si li treus la pols al bloc 😉