Benvolgudes companyes,
No voldria deixar perdre l’oportunitat de saludar les dones d’aquest departament en aquest dia tan assenyalat —¡gracias, F., por el recordatorio!— i desitjar que gaudeixin de molts i molts dies de la dona treballadora! Felicitats!! Enrere s’ha quedat el temps en què us recloïen a casa veient com passaven els dies mentre els homes movien el món, aixecaven ciutats i extreien el carbó de les mines. De vosaltres no s’esperava gaire més a part de fer créixer la mainada i adornar els saraus dels cavallers canosos i encartonats. Grisos temps aquells per a la dona, ailàs!, tocant el piano i parlant francès… Les planures blanques i avorrides del temps s’omplien amb cants de sega i picardies amoroses, es desfeien les trenes i pentinaven els llargs cabells que secaven al vent, es ballava a les eres mentre es batia el gra, es feien brodats delicats…
Que durs, aquells temps!, i quin goig poder celebrar que se us hagi alliberat de l’opressió sexista! Avui ja no feu, com abans, cercles de dones que es reunien a la cuina desgranant els pèsols de les beines mentre cantàveu i tafanejàveu, sinó que sou allà on s’ordeixen les grans trames de la política i de les empreses, en primera fila: sou les secretàries dels grans senyors del món! Ja no us toca el sol que us emmorenia la pell i feia suar: teniu l’aire condicionat dels despatxos pulcres i asèptics de les grans companyies on treballeu llargues jornades davant les pantalles que pampalluguegen números, codis, referències, renglades de textos escrits per gent seriosa i important sobre coses serioses i importants amb paraules serioses i importants.
Per tot això i més, felicitats! Que no us en falti mai, de treball i feina, i si us avorriu amb el que teniu, penseu que podia ser molt pitjor: podíeu ésser a casa, ara mateix, o al mercat, o assegudes al sol, xerrant amb les veïnes, cosint alguna peça de roba o endreçant-vos els cabells en forma d’una bonica i llarga trena.
😉