Al voltant de la llibertat d’expressió (II)

Aprofito per fer públics dos comentaris que he fet recentment en dos blogs que segueixo. Els publico junts perquè giren al voltant del mateix tema i també perquè tinc necessitat de donar-los una mica de protagonisme, ja que em fa l’efecte que el rumb que està prenent aquesta qüestió és preocupant i se’ns va de les mans.

Agraeixo tots els comentaris que m’ajudin a entendre què passa perquè estic francament perdut. O bé se m’escapa alguna cosa, o bé no hi arribo. Vaja, o són tots molt “progres” i jo sóc molt “carca”, o bé són tots molt intel·ligents a l’hora d’analitzar la qüestió i jo una mica curt…

La qüestió gira al voltant de la Llei Sinde i del tancament de pàgines web per part d’òrgans governamentals.

  • Responent a en MadeByMiki vaig escriure el següent:

Però també és cert que la llibertat d’expressió implica un ús responsable de la informació. Si pel que fos a algú se li acudís d’obrir un blog per penjar-hi dades personals, íntimes i privades d’altra gent (imagina que algú es capfica amb tu i publica el teu sou, els teus deutes, les teves inversions, la teva adreça, totes les teves dades de contacte, el que fas, on se’t pot trobar…), seria lícit exigir-li que ho esborrés i fins i tot portar-lo a la justícia, i si es negués a esborrar aquesta informació, trobo que l’Estat hauria de tenir mitjans per poder intervenir-hi i segrestar la pàgina. El món virtual no pot ser un món sense normes. No es tracta de fer censura sinó d’assegurar que no es traspassen determinats límits que poden perjudicar altra gent. Ara bé, no sé si la DHS és tan honesta en els seus principis… Jo sóc dels que creuen que els grans poders tenen tendència a manipular el ciutadà… Però això tampoc no nega el que he dit abans. Cal que hi hagi normes i principis pel bé de tots. Per això tampoc no he entès mai per què tanta polèmica al voltant de la llei Sinde. Jo he llegit els que han redactat el manifest i em sembla que tanta retòrica jurídicoapocalíptica només amaga una cosa: les ganes que internet segueixi sent una mena de llimbs alegals perquè a tots ens agrada tenir el cinema a l’abast d’un clic gratuït.

  • Responent a en Jabba, això és el que li vaig dir:

Hola Jabba,

Me he descargado el manual y he empezado a leerlo, pero por más que lo intente, no puedo entenderlo. Es decir, no entiendo, para empezar, por qué razón se habla de “las creadoras y las artistas”, en femenino, pero bueno. Este detalle me parece tan friki y absurdo, fruto de un feminismo mal entendido, que me lo salto directamente. Pero a lo que me refiero es esta supuesta injusticia de la Ley Sinde y las declaraciones que la colocan al mismo nivel que los régimenes dictatoriales de otros países. Llegan a decir que les obligan a delinquir!!!

A ver, ¿que no entienden que las canciones, los ebooks, las películas, son bienes tan reales como los cds, los libros y los dvds que compramos en las tiendas?? ¿A que no se nos pasaría por la cabeza entrar en una tienda, cojer un dvd y salir sin pagar? Eso se llama robar. Detener y punir estos actos no equivale a atentar contra las libertades ni imponer censuras: equivale a aplicar la justicia. Ya lo creo que es muy cómodo tener todo un repertorio de música, películas y libros a la distancia de un clic gratuito. Incluso entiendo que lo hagamos por conformismo, porque es fácil, porque está allí y igualmente no hubieras comprado la película, con lo cual el autor no pierde nada… Pero que se llegue a argumentar seriosamente el derecho a copiar el trabajo de los demás y repartirlo como si fuera suyo, esto es lo que no puedo entender! Que me lo expliquen, por favor, porque igual soy corto y no doy para más, e incluso porque a mi ya me conviene esta “libertad”, pero mi consciencia insiste en que no es correcto, que libertad no es esto y que donde muchos ven un atentado a la libertad de expresión, yo veo una argumentación vacía en forma y en contenido movida únicamente por el oportunismo y la hipocresía. La excusa de que “la Ley intenta perpetuar un esquema económico que ha sido superado por los recursos tecnológicos.” es impropria para una sociedad adulta! ¿Qué queremos, que internet se convierta en un espacio alegal donde todo está permitido? Para eso ya existe la prisión de Guantánamo, y ¿verdad que nadie en su perfecto juício puede aprobar lo que se hace allí??

Perdona las faltas ortográficas. Ya sabes que el castellano no es lo mío. Y perdona sobretodo si con este comentario creo un cierto mal rollo, pero es que por una vez me gustaría que alguién me hiciera entender vuestro punto de vista. ¿Cómo puede ser que mi opinión diste tanto de la opinión de tanta gente??

.

I vosaltres, què me’n dieu?…


11 responses to “Al voltant de la llibertat d’expressió (II)

  • samox

    Aquest tema no mereix un comentari, mereix un assaig coma mínim! La meva opinió és clara però admet excepcions.
    Si algú publica coses que afecten a l’honor de algú és lleig ara bé, si aquest algú a actuat o ha fet quelcom que té conseqüències sobre tercers ha d’admetre aquesta exposició pública. Actuant des de la honestitat no has de tenir cap problema.

    Pel que fa a la Sinde, entenc perfectament la postura dels creadors, però com a creadors crec que han de ser menys curts de mires i veure els beneficis de compartir lliurement. ( beneficis socials i també econòmics ) compartir mai pot ser dolent. És més, crec fermament que entregant les creacions lliurement al món et proporcionaràn més beneficis que perjudicis. I a més a més els filtres socials dels consumidors seran més reals i no acotats o vetats per lobbies que només entreguen o deixen fora a qui ells volen.

    • David

      Hola Samox!

      Moltes gràcies per llançar una mica de llum sobre aquest assumpte!

      Sobre el tancament de webs, jo el que critico és aquesta afirmació: “La idea és que un controlador o un censor ja ens dirà que és el que hem de veure i que no”. No! No es tracta de fer el que fan a Xina o a Veneçuela; es tracta de protegir informació confidencial. Els individus tenim dret a la nostra confidencialitat, les empreses també i els Estats, com no podia ser d’una altra manera, també. Fora d’això, llibertat d’expressió al 100%!

      I sobre la llei Sinde, no acabo d’entendre com “entregant les creacions lliurement al món et proporcionaràn més beneficis que perjudicis.”… Sigui com sigui, la decisió de distribuir productes lliurement li cap als autors, no a aquells que en volem gaudir pel morro. No entenc arguments del tipus “la cultura ha de ser lliure per a tothom”. Per aquesta regla de 3, l’aigua, el pa i la llet també haurien de ser lliures. Els forners no haurien de cobrar pel pa que elaboren, ni tampoc els grangers per mantenir les vaques que ens subministren la llet. Ah, i els que ho defensen tampoc no haurien de cobrar per la feina que fan pel bé de la comunitat! 😉 Oi que és absurd??

      Si volem una internet lliure hem de començar per construir una internet democràtica i justa. Una internet on la norma sigui piratejar-ho tot, des de software fins a cultura, serà una internet anàrquica, injusta i deslligada del món real.

      Moltíssimes gràcies! Espero que algú més es manifesti i argumenti coses diferents per veure si entre tots ens entenem (o, com a mínim, si jo els entenc…)

      • samox

        Ja veig que amb els comentaris al Miki i a tu tenuim tema per estona. Resumit de forma molt curta que és com a mi m’agrada. Dona-l’hi tres tombs hi veuras coses diferents.

        La llet i altres bens són de comercialitzats per un principi de “trueque” de coses a canvi de paper o metall, en canvi, a missa ningu fa pagar entrada. Els capellans difonen el missatge gratuïtament i obert a tothom que es registri. El dia que et vols casar li dones una propina. La iglesia es finança per terceres vies. ( podem copiar el model? de fet és molt antic, no es res innovador) No hem prenguis per boig, si hi penses veuras certes coses lógiques que busquen benefici no a curt termini sino a llarg termini.

        • David

          Jo no nego que hi hagi models alternatius i millors, tot el contrari! Eh, que dins meu batega el cor d’un revolucionari, eh? 😉 Però encara no he pogut entendre en quin principi m’he de basar per beneficiar-me de la feina d’altra gent que en cap moment m’ha autoritzat a fer-ho… Quan ho hagi entès seré una persona molt més feliç, creu-me!
          Jo crec que el teu error –si és que finalment l’error és teu– consisteix en atribuir un valor monetari “x” a un producte en format DVD, per exemple, i en canvi negar-li un valor monetari si es tracta del mateix producte en format avi. Amb el primer reconeixes que se li aplica el principi del “trueque”, però pel que fa el segon consideres que passa automàticament a formar part dels béns de la humanitat. M’encanta; vull que tinguis raó… Però no ho entenc, no em sembla honest… I em sap molt greu si em faig pesat amb aquest tema… De totes formes, no tinc paraules per agrair-te, a tu i a la resta de comentaristes, la paciència, tant en aquest blog com en d’altres.

  • MadeByMiki

    Gràcies pel retro-ping, és un plaer sortir per casa teva.

    No estic gens d’acord amb la manera que es porten actualment els drets d’autor ni tampoc amb el camí cap el que van derivant.

    Que els drets d’autor d’una obra musical perdurin dins als 70 anys després de la mort de l’autor, no té lògica. La tendència hauria d’anar cap on ens porta el software lliure (que no vol dir necessàriament gratuït…) però cada vegada anem cap a un món on la llibertat està en perill d’extinció.

    Us recomano a tots que feu una ullada a la “Carta per a la Innovació la Creativitat i l’Accéss al Coneixement”, crec que les coses haurien de anar més per aquesta banda.

    http://fcforum.net/ca/charter_extended

    • David

      Hola Miki,

      Si encara tens paciència per llegir el que et pugui dir, fes-me un favor: fes un cop d’ull a aquest comentari que li acabo de fer a en Jabba… Sé que no és gaire elegant contestar-te d’aquesta manera però és que després d’escriure-ho m’he quedat cansat… 🙂

      El resum seria que estic a favor, com no podia deixar de ser, de totes les mesures que s’apliquin en benefici de protegir els drets reals dels artistes i que alhora permetin el flux d’informació, la llibertat i la total transparència d’aquest engranatge. Però hi ha premisses de la Carta amb les quals no puc de cap manera estar d’acord. Em recorda un món utòpic d’extrema esquerra que esclafa la individualitat. I també crec que moltes de les veus que s’alcen en favor de les còpies indiscriminades són en realitat oportunistes que l’únic que pretenen és viure de forma abusiva de la feina dels artistes. Aquells artistes que desitgin lliurar les seves obres a la humanitat perquè en disposi lliurement, “chapeau” i endavant. Però nosaltres no som ningú per utilitzar el treball dels altres sense ni tan sols consultar-los i argumentar, a sobre, que els fem un favor. Actualment s’està estenent aquesta ideologia i crec que hauríem de fer un esforç –perquè implica un esforç real, t’ho dic jo– de fer un examen de consciència i veure quins models morals estem difonent. Sí, perquè en aquests blogs estem difonent ideologia, i les coses, de tant dir-les, fins i tot les més injustes, poden passar a convertir-se en coses normals i en realitats.
      Moltíssimes gràcies per la teva intervenció en aquest petit debat. 🙂

  • Arqueòleg Glamurós

    Un debat molt interessant! M’agradaria aprofundir-hi un dia amb més temps, peró ja t’avanço q estic més del cantó del miki!

Deixa una resposta a David Cancel·la la resposta